SANDOVAL ATMOSFERA KONVENT

Lola Sandoval

EXPOSICIÓ



Del 12 al 27 de juny de 2014 


Lola Sandoval atmosfera pictòrica konvent.

Multitud i a la vegada solitud. Lola Sandoval. Duresa de mirades i retrats que diuen més que un simple bon dia. Les pintures de Sandoval venen marcades per una visió fotogràfica distorsionada. Dins la foscor, el color demana pas. Imatges que han quedat garratibades davant el flash d’una càmera impossible.
L’artista treballa des d’una tècnica d’expressió amb emoció. L’obra d’art com a resposta a una necessitat de comunicació, que estableix una relació íntima amb l’artista i així cada peça va sorgint a través d’un diàleg plàstic; no amb paraules sinó amb traços, formes, colors, ritmes i especialment atmosferes.




       Lola Sandoval (Barcelona, 1964) va mudar-se al Empordà sense acabar Belles Arts. Va endur-se, però, els cavallets i les caixes de pintures per quan li tornés la inspiració, i la inspiració li torna de tant en quant amb un grapat de quadres que són com fantasmagories d’unes altres èpoques. El procediment sembla ser sempre el mateix. “Pinto de negre el llenç i hi dibuixo al damunt”, explica. La mesura o tècnica és essencial per la llum final de l’obra. La figura i els detalls creixen en el contrast. La primera visió de l’obra de Lola Sandoval captura l’interès per la complicitat que pràctica l’artista, per les expressions i les postures, els estampats dels vestits, els gestos i les mirades que fan pròxims els personatges. La Lola parla de Goya, dels retratistes de temps antics com de les seves influències, del costumisme i d’aquells retrats familiars que conviden a un viatge en el temps. En una segona passada, l’efecte és momentani quan l’ull vol reconèixer personatges populars en els rostres dels models. La Lola explica el mètode de recerca d’imatges que practica des de Les Olives, Girona. “Em poso a mirar fotos per internet. Quan m’agrada una cara el que faig és que li canvio el cos per un altre”. El joc que proposa “Atrapados” és un ball de cossos i rostres, de dones en cossos d’homes i d’homes en cossos de dones. Llavors, del retrat a la multitud. “És com resoldre uns mots encreuats”, diu la Lola quan explica la composició de l’obra, “vas posant cares, una darrere l’altre. Després d’una primera tacada, en una segona és quan perfecciono el quadre. El més difícil és parar de fer rostres”. De prop i de lluny, torna el joc de les reconeixences, en la gentada, es poden distingir cares conegudes. Al cantó de les multituds, destaca un conjunt de retrats escolars que tornen a situar el visitant en un passat comú dominat pel fred, pel silenci i els secrets. Una ullada general a l’obra de Sandoval busca i troba el significat del títol. “Atrapados”. Ho explica l’artista: “Vivim atrapats en un joc de mentides i enganys, cossos i vides que no corresponen a les persones que els ocupen”. Vides que no corresponen i expressions que es perden entre cortines i randes i excés de maquillatge, en les mirades perdudes, en uns cossos més grans o grossos del que es voldria.
       (Text: Tuli Màrquez)

Comentaris