D. HUMO

Setena entrega

Podcast*7 D.HUMO

    —  Declaració d'intencions.

D.Humo ens presenta el setè Podcast de konvent.

Una total mostra d'amor, respecte i passió !!

aquí

Amb aquest podcast he volgut mostrar l’especial respecte que tinc al Konvent, la seva història i tot el que el concepte Konvent implica. He mantingut l’essència del que em va permetre tenir el meu primer contacte tant amb l’espai com amb les persones que fan possible que aquest sigui un lloc lliure, únic, inspirador, enriquidor i sempre renovador. És per això que he seleccionat música lliure de drets que, amb el mateix esperit que el festival puntzero (“per l’amor a l’art i les persones”), aconsegueix fer-me sentir allà mateix només escoltant-la tancant els ulls.

Cada tema del podcast recull l’energia que es percep a cada una de les sales del Konvent. Algunes són més acollidores, d’altres no tant. Totes et toquen ben a dins. Hi ha sales fosques i sales que encara ho són més, sales petites i sales més amples. Algunes et criden i d’altres t’impacten i et fan fora de seguida. Aquesta sensació és el que he volgut reflectir en el conjunt del set. Per això hi ha temes més curts i temes més llargs, temes que atrauen i temes que gairebé angoixen, mescles sobtades, mescles més llargues, temes que es fonen amb el següent i temes que t’obliguen a sortir de l’anterior.

El resultat pretén ser una visita guiada al Konvent. Una visita guiada per una ànima infantil que se sent perduda - amb cos? sense?- i que, temorosa però alhora curiosa, sent la crida de l’espai per primera vegada i no s’hi pot resistir.  En mig de la foscor de la nit, aquesta ànima entra al Konvent i de seguida es troba amb l’escala central, amb la seva llum blava, freda i acollidora al mateix temps que desorienta al principi però que convida a començar a descobrir totes les sales amb impaciència i cert recel pel que es pot trobar-hi. “Allà on les paraules fallen, la música ens parla” i és així com el set es converteix en un relat de les diferents sensacions que l’ànima té durant el seu pas per el que fora l’infermeria, la capella, els estrets passadissos i les sales de dalt... per acabar sortint del Konvent trobant-se a l’alba al seu jardí fatigada per l’intensa nit però amb una sensació de plenitud i d’haver trobat per fi aquell lloc que, sense saber-ho, feia temps exercia el seu reclam.

Espero que aquest podcast ajudi a les persones que ja han experimentat aquest lloc a sentir-se, d’alguna manera, de nou al Konvent per un moment i que, a les que no hagin tingut l’oportunitat encara, els generi un major interès pel mateix i l’acabin visitant.