ELLES
OPINIÓ
TXELL MIRAS / MIRIAM PONSA - 080 BCN FASHION 2016
ARTICLE PUBLICAT A REGIÓ7 05/02/2016
TU MIRAS TU PONSA
Ella saltava del taxi i tu creuaves en vermell el pas de
vianants. Això és Barcelona. L’aire dels dies en què el teixit de color
negre s’apropa al mar. Quan les normes són
fora, l’olor de romaní cremat amb paper de plata fa que l’ambient sigui
respirable. La realitat. L’altra realitat de qui estrena col·lecció a la 080Barcelona Fashion.
Txell Miras (Terrassa). Conventual. El temple de la moda es paralitza
amb la penitència de la celebració. Entre campanes, tenebror i aire expectatiu,
apareixien les models, primes, pàl·lides, de mirada absent i inclinades cap
enrere. Les monges dels segle XXI ja som, sou i són ara mateix al carrer. Tons
grisos, negres i de sobte la pell fimbra i es transmet. Blanc. Gairebé un
pecat dins l’error. Miras sap com seduir i trencar les normes. Sens dubte, és respecte
al pare, al Konvent i a Ida.
Míriam Ponsa (Manresa). Aviadores. Homenatge a les dones
pilot. Pioneres. Com ella mateixa a la seva comarca. La que estima i respira. Cares
andrògines, manyoples, armilles, jaquetes de pell i cada vegada més bipolaritat,
l’oblit de la roba per home o dona. Ella transmet l’entorn a les seves obres. Com
un pintor a la tela, com el blat al pa.
Treballar amb productes de proximitat i donar valor. Un
concepte gairebé inèdit dins l’actual món de la fabricació tèxtil. (Txell i Míriam).
Elles sempre tenen la rialla a punt. Elegància i cervells que no s’aturen. En sóc
promès.
TU MIRAS TU PONSA
Ella saltava del taxi i tu creuaves en vermell el pas de
vianants. Això és Barcelona. L’aire dels dies en què el teixit de color
negre s’apropa al mar. Quan les normes són
fora, l’olor de romaní cremat amb paper de plata fa que l’ambient sigui
respirable. La realitat. L’altra realitat de qui estrena col·lecció a la 080Barcelona Fashion.
Txell Miras (Terrassa). Conventual. El temple de la moda es paralitza
amb la penitència de la celebració. Entre campanes, tenebror i aire expectatiu,
apareixien les models, primes, pàl·lides, de mirada absent i inclinades cap
enrere. Les monges dels segle XXI ja som, sou i són ara mateix al carrer. Tons
grisos, negres i de sobte la pell fimbra i es transmet. Blanc. Gairebé un
pecat dins l’error. Miras sap com seduir i trencar les normes. Sens dubte, és respecte
al pare, al Konvent i a Ida.
Moment Cínic/Amén Miras, seguint el clímax estètic, les monges/models dobleguen els genolls per acabar estirades al terra
en forma de creu. Admiració absoluta, entre desobediència i veneració. Entre el pecat i la passió.
Míriam Ponsa (Manresa). Aviadores. Homenatge a les dones
pilot. Pioneres. Com ella mateixa a la seva comarca. La que estima i respira. Cares
andrògines, manyoples, armilles, jaquetes de pell i cada vegada més bipolaritat,
l’oblit de la roba per home o dona. Ella transmet l’entorn a les seves obres. Com
un pintor a la tela, com el blat al pa.
Treballar amb productes de proximitat i donar valor. Un
concepte gairebé inèdit dins l’actual món de la fabricació tèxtil. (Txell i Míriam).
Elles sempre tenen la rialla a punt. Elegància i cervells que no s’aturen. En sóc
promès.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada