RAONS DE PES

Entorn proper

OPINIÓ

LLIURE ELECCIONS

Il·lustració: Matt Dorfman

ARTICLE PUBLICAT A REGIÓ7  10/11/2017 

​RAONS DE PES

​Se’ns pixen a la cara, a tu i al veí que estén la tovallola cada vegada que passes. Entre taques de violència, de rutina i de la panxa que li creix cada dia que passa any empeny.

Som bipolars de mena i sovint també imbècils. Podem perdre la paciència o la raó mentre el temps s’evapora per les esquerdes de la paciència i no hi ha s'accejada. Sembla que ho  fem gairebé tot malament. La política, la cultura, la sexualitat, l’educació i els sentiments. 

​​

S’han generat tantes estructures que acabem com la rata davant la ratonera. Menjant-nos el nostre propi verí d’un plaer prohibit i sense permís per donar un pas més. Com entrar a casa però abans, fes dues tombarelles i llavors mira cap a Cuenca per saludar correctament. Les ganes d’alçar la veu i escopir amb un no a tot són evidents. Si. La mítica frase tatuada al cervell dels menyscreguts. Hem recorden el fars que il·luminen des de sant Jeroni Montserrat Mare de Déu. Mentre parlo de la península, de les croquetes de la botiga d’ultramarins i del poble més proper. Són les ones concèntriques des del pantà de la Baells sense aigua.

L’exemple l’estem vivint. Les contrarietats de la mà del principal xofer d’un país. D’un il·legítim. Hi ha molts dies que no entenc res. Generem deu mil incrèduls, per cada dos descelebrats que acabaran caps de llista. Queda clar que la intel·ligència i la lògica perd davant de la força. I el que és millor, només ho entendran els seguidors del Sálvame de Luxe. La resta visionaran pel·lícules subtitulades.